El hijo del conde

Del quirófano al oscuro corazón de la mafia, nace un romance temerario... Olvidar en ocasiones es peligroso Desde que era niña mi sueño siempre fue ser cirujana, después de la muerte de mis padres ese sueño fue lo único que me quedó. Un accidente automovilístico es lo que llevó a Alexei Voronin a mi quirófano, mi primera cirugía de alto riesgo y mi primer paciente al borde de la muerte. Esa noche deseé que Alexei Voronin sobreviviera, pero en cuanto abrió la boca ese deseo se evaporó. Era arrogante, molesto y engreído, además de ser dolorosamente guapo y familiar. Mi nana me...

«És un miracle. La paraula no és excessiva». Jérôme Dupuis, Le Monde des Livres El brigadier Ferdinand, greument ferit, recupera la consciència al camp de batalla, i les seves vicissituds al poblet de Flandes on és traslladat, trufades de violència i de sexe, il·luminen amb la seva llum més crua un temps brutal de desencís i presa de consciència, al qual l'autor no s'havia apropat mai en forma de narració literària autònoma. A cavall del relat autobiogràfic i l'obra d'imaginació, Céline hi aixeca el vel sobre l'experiència central de la seva existència: el trauma físic i ...

Nico Pallas O´Connor siente que flota invisible entre las paredes de un hogar en ruinas habitado por el eco fúnebre de los pasos de una madre atormentada por un secreto feroz, la tosca brutalidad de un padre chiflado que vive obsesionado con la música de Supertramp, y la demencia homicida de Fifo, su mascota, un perro salchicha que sueña con arrancarle la garganta a dentelladas. Pero a pesar de su aparente indolencia, Nico alberga un anhelo: romper con este vacío irrespirable y aparecerse ante el mundo, nacer al fin y encontrar una piel que lo represente. Desafortunadamente, no tardará...

Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un. «Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».