The Nirex Collection: Diplomacy in revolution

Este libro centra su atenci n en los trabajadores en las calles, en particular los m s pobres, quienes buscaban su subsistencia en estos espacios abiertos. Su objetivo es analizar los cambios en las formas de trabajo y las pr cticas sociales de esta poblaci n durante las primeras d cadas del siglo XX, a os de modernizaci n de la ciudad y de inestabilidades pol ticas. Esta investigaci n ganadora del Premio Salvador Azuela 2006 del INERHM aborda la historia del trabajo en las calles, un tema de plena actualidad en una ciudad como la capital mexicana.

A les darreries de l'edat mitjana, el patrimoni de la Corona a les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià estava format per les viles d'Ontinyent, Alcoi, Biar, Bocairent i Penàguila, enquadrades administrativament per les seues respectives batllies locals. D'elles extreia la monarquia unes rendes d'accentuat caràcter agrari, on predominaven el terç-delme, els monopolis reials -forns, molins, carnisseries- i els tributs fixos de la peita i la cena. El caràcter estable dels tipus impositius d'aquests drets i les modalitats de la seua gestió -arrendaments, emfiteusi- limitaven la...

Durant l'inici de l'època contemporània el capitalisme agrari es va desenvolupar en terres valencianes de manera peculiar. En les zones d'agricultura més dinàmica una massa important de llauradors desposseïts va accedir al cultiu a través de l'arrendament de terres i es van desenvolupar unes complexes relacions entre els amos de la terra i els seus colons. s'hi entremesclaven les variacions del mercat, les pràctiques quotidianes i diverses formes de conflicte i de cooperació. En aquesta obra, guardonada amb el Premi Senyera d'Investigacions Històriques 2005 de l'Ajuntament de...

Desde los comienzos de la egiptologa, los especialistas no pararon de acumular textos que hablan de Maat, diosa egipcia de la justicia. A pesar de toda esta documentacin, Maat sigue siendo un misterio. Verdadera investigacin, este libro saca partido de todos los indicios acumulados por los egiptlogos en relacin con Maat. Gracias a sus competencias jurdicas y a su familiaridad con los smbolos, la autora rene las piezas del rompecabezas que faltaban para poder formar la imagen de Maat. Una vez entendido el significado de la misma, se comprende de forma inmediata e inesperada, toda la...