Zonas de libertad (vol. I)

Aquesta edició recull el procés de gestació, desenvolupament i dissolució del dissentiment estudiantil universitari sota el franquisme, utilitzant com cas d’estudi la Universitat de València, en comparació amb altres universitats espanyoles i amb els moviments estudiantils coetanis d’altres països. Comprès en dos volums, el primer recull l’evolució entre el 1939 i el 1965, se centra en el llarg i complex procés d’alienació dels estudiants valencians respecte al Govern i al SEU. El segon volum, que comprèn entre el 1965 i el 1975, explica el desafiament a la dictadura que...

Aquesta edició recull el procés de gestació, desenvolupament i dissolució del dissentiment estudiantil universitari sota el franquisme, utilitzant com cas d'estudi la Universitat de València, en comparació amb altres universitats espanyoles i amb els moviments estudiantils coetanis d'altres països. Comprès en dos volums, el primer recull l'evolució entre el 1939 i el 1965, se centra en el llarg i complex procés d'alienació dels estudiants valencians respecte al Govern i al SEU. El segon volum, que comprèn entre el 1965 i el 1975, explica el desafiament a la dictadura que va...

Con este volumen se inicia la publicación de una serie de testimonios acerca de los hechos y los hombres de la Revolución mexicana. En su inmensa mayoría totalmente inéditos, abarcan los años de 1910 a 1920. La integran el archivo del primer jefe Venustiano Carranza, más otros papeles que ha seleccionado un equipo de investigadores bajo la dirección de Isidro Fabela.

El surgimiento y desarrollo de la sociología rural en España (como en otros países) han estado estrechamente ligados a la intervención del Estado en la agricultura y, con ello, a la política agraria. De este modo, la demanda institucional de conocimientos sobre la realidad social agraria se convierte en el principal condicionante de la producción, la práctica y la praxis social de esta disciplina. Con esta perspectiva, el autor aborda el estudio de la sociología rural en España entre 1939 y 1959, en el contexto del primer franquismo, y su relación con la política agraria del...

Les transformacions més significatives en el panorama de l'erudicció històrica durant les últimes quatre dècades es recullen de manera brillant en aquest volum. En part una història personal i en part una anàlisi perspicaç de les tendències metodològiques, historiogràfiques i teòriques clau des del final de la dècada de 1960, sempre reflexives i provocadores, el llibre ens mostra per què li importa a l’autor la història i per què hauria d'importar-li al lector. Les reflexions de Geoff Eley sobre el panorama canviant de la història acadèmica en els últims quaranta anys...

Nunca en la historia de la humanidad se había producido una circunstancia como la que estudiaremos en este capítulo: un hecho histórico se ha convertido en dogma de fe y no puede ser cuestionado por historiadores, científicos o investigadores de cualquier rama del saber. Dos historiadores judíos, Pierre Vidal-Naquet y Léon Poliakov, firmaron la declaración de fe que se ha impuesto universalmente. En ella decían: "No es preciso preguntarse cómo ha sido posible técnicamente tal muerte en masa. Ha sido posible porque ha tenido lugar. Este es el punto de partida obligatorio de cualquier ...